15/11/13

Visita de luxe a la Patitrobada

 
El Perepau Llistosella, un dels nostres fervents seguidors des del 1er dia ens torna a visitar.

Per als que no el coneixeu, el Perepau és potser l'autor català que més renom te per al gran públic ludófil espanyol ja que va guanyar un premi internacional al 2008 amb Teseus, joc que va acabar sent publicat internacionalment per la editorial suïssa Hurrican sota el nom de Sidi Baba.



Des de tots aquests anys, el Perepau ens ve a visitar regularment, i sempre porta algun joc en procés de creació, i és així com vam poder gaudir de l'evolució del Teseus, que vam jugar en la seva versió original...


 

  ... i després en la seva versió publicada (versió, si em permeteu una opinió personal, un pel massa edulcorada, per tal d'arribar a un públic més familiar).








Aquest dissabte, ens ve amb tres jocs que acaben de sortir al mercat. Tres jocs que alguns assistents a la Patitrobada van poder jugar.

I ara veurem com han anat evolucionant i què se n'ha fet. Deixeu-me presentar-vos-en 2... dedicaré un article a part per al tercer.

El primer d'aquest 3 que vam veure al Pati es diu 21 Motines.



En la versió original, els jugadors erem els tripulants d'un vaixell de pesca que havia d'anar a buscar els millors peixos per vendre'ls i fer-se el més ric (podreu jugar amb la primera versió auto-editada a la Patitrobada).
Ara, serem pirates, i anirem a buscar tresors...




L'originalitat d'aquest joc és que qui decideix de les accions de tota la tripulació és el Capità de torn. I és clar, com que les decisions del Capità no sempre coincidiran amb les nostres necessitats personals... ens haurem d'amotinar per prendre el control del vaixell i que tothom faci el que nosaltres volem.
Un joc ple d'interacció entre els jugadors, de negociacions i de traicions... Per exemple, què és millor, arriscar-se a provocar un motí ("quina pèrdua de temps i de diners, Déu meu !") o convèncer al Capità de prendre tal decisió ("seré fidel, Capità, sempre que hi trobi el meu compte...") ?

El següent és 1,2,3...Ahora me ves.

La historia comercial d'aquest joc va començar justament durant una Patitrobada.

Durant el dinar, mentre esperàvem les postres per ser exacte, el Perepau va treure's de la butxaca un grapat de fitxes del parxís de diferents colors, i unes cartetes de cartró amb uns símbols estranys.
 
Ens va explicar el joc (amb una improbable historia de tribus indis ^^) i un cop llançats, tots els assistents es van picar... i no recordo si vam acabar les postres.


Però el que sí se, es que un dels assistents, que tenia des de feia temps ganes de llançar-se en l'edició de jocs, li va demanar el prototip. Al final, aquest noi no va poder dur a terme el seu projecte, però els hi va ensenyar el joc a l'editorial Homoludicus... I ja està. Ja tenim les caixes en les mans, les fitxes de parxís s'han convertits en animalons (els més observadors reconeixeran les fitxes d'un famós joc de taula anomenat Agricola, publicat per la mateixa Homoludicus)


i sembla ser que el joc es vendrà fins i tot a la Xina !!!
Ah, de què va ? És un joc d'observació i de rapidesa.
Primer els jugadors observaran un grup d'animals posats al mig de la taula durant 10 segons. Després tancaran els ulls, i un jugador farà un canvi, indicat per una carta. Per acabar, tothom obra els ulls i el primer en descobrir el canvi s'emporta els punts.
Us ho asseguro, es treure el joc a l'hora del cafè durant el dinar familiar dominical i veure com tothom es pica !

Queda l'últim, 1911, Amundsen VS Scott, però aquest li vull dedicar un article especial... que espero poder publicar avui mateix !

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada